EXPOSICIÓ Art Difós d'Albert Vidal

Una comunicació estètica d’Albert Vidal,

amb elements conceptuals i objectuals

Objectes quotidians metamorfosejats i recreats.

Suggeriments pictòrics i escultòrics.

Sensacions visuals i tàctils

Res conforma una veritat absoluta.

La veritat és com la vida: tothom crea la seva.

Del 9 de juny al 7 d'agost de 2015

Àrea d'Activitats de la Biblioteca

Ets el que recordes i com recordes les coses que t’han envoltat al llarg de la vida. Coses senzilles, que en el seu inici gairebé sempre han resultat útils i que força vegades, també, han anat a parar a la brossa com materials de rebuig, inservibles, quan el seu cicle funcional ha acabat.

Són materials pobres. Però que poden ser re-aprofitats.

 

El concepte d’art pobre va néixer a Itàlia de la mà del crític Germano Celant als anys seixanta, quan diversos artistes van trobar en els materials de rebuig una manera de comunicar-se amb l’espectador de l’obra que exhibien.

Art elaborat amb recursos extraordinàriament baixos, sense grans inversions econòmiques ni equipament tècnic, que pretén provocar una reflexió estètica mitjançant la relació que s’estableix entre l’objecte i el seu procés de transformació en obra, entre el propi objecte i la seva forma a través de la manipulació del material i del reconeixement de les seves característiques específiques.

Així, pot manifestar-se la transmissió d’idees, sensacions i emocions entre l’obra i el seu espectador. Malgrat això, però, no es tracta de descobrir què representa l’obra, de buscar-hi una referència real concreta, la similitud amb alguna cosa, ja que per a cada observador serà quelcom diferent. D’aquesta manera, l’obra es multiplica, s’expandeix i es converteix en un seguit de referents diversos.

Nombrosos i reconeguts artistes han practicat aquest estil: Welf, els components del grup Fluxus, Vostell, Manzoni… i a casa nostra Tàpies, Brossa, Guitart, Jujol, Cuixart… i tants altres.