dilluns, 16 de gener de 2017

28è PREMI DE NARRATIVA BREU - Convocatòria i bases


La Biblioteca Joan Maluquer i Viladot d’Artesa de Segre i l’Ajuntament d’Artesa de Segre, convoca el 28è Premi de Narrativa Breu.

Actualment compte amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Biblioteques Públiques de Catalunya, Institut d'Estudis Ilerdencs i el Consell Comarcal de la Noguera.

El concurs de Narrativa Breu és un premi anual. Les obres participants han d’ésser en català, inèdites i originals, i s’han de presentar d’acord amb les condicions establertes en les bases.
S’estableixen les següents categories:

1ª categoria: Cicle Inicial d’Educació Primària
2ª categoria: Cicle Mitjà d’Educació Primària
3ª categoria: Cicle Superior d’Educació Primària
4ª categoria: 1r Cicle d’ESO
5ª categoria: 2n Cicle d’ESO
6ª categoria: 16 a 18 anys .
7ª categoria: Més grans de 18 anys.
8ª categoria; Més grans de 60 anys.
En la primera categoria, els concursants poden presentar els treballs acompanyats d’un dibuix i en les 2 primeres categories poden ser escrites a mà, però amb lletra clara. En la resta, amb ordinador (o a màquina) i l’extensió màxima ha de ser de 5 folis per una cara a doble espai.

Els resultats del Premi es donen a conèixer en un acte públic.








 

NOVETATS - Gener 2017







ANUL·LADA LA PRESENTACIÓ DEL LLIBRE Núria de Maria Arnau


divendres, 13 de gener de 2017

XERRADA - COL·LOQUI SOBRE JOSEP PLA

Divendres 27 de gener de 2017
a les 19:00 h
Àrea Activitats Biblioteca

La xerrada-col·loqui sobre la figura de Josep Pla anirà a càrrec d'Anna Aguiló, presidenta de la Fundació Josep Pla de Palafrugell.

La Fundació Josep Pla commemora a partir d'aquest mes d'abril de 2016 el 50è aniversari de la publicació del dietari El quadern gris, amb tot un seguit d'activitats que ajudaran a conèixer a fons el llibre.

El programa d'activitats arrenca amb els clubs de lectura que, prèvia concertació, ofereix el Servei de Biblioteques de la Generalitat i Espais Escrits, Xarxa del Patrimoni Literari Català, sota el nom de Clubs de lectura. 

Josep Pla (Palafrugell, 1897 - Mas Pla de Llofriu, 1981). És l'escriptor català més llegit i més popular de totes les èpoques. Dedica la seva vida a la literatura i al periodisme. La seva obra completa, que ell mateix comença el 1956, es reprèn d'una manera definitiva el 1965. Abasta més de 45 volums, aproximadament unes vint mil pàgines de prosa. Com altres escriptors catalans, és un home de cultura francesa; els seus models literaris són Stendhal i Proust, tot i que la seva influència ideològica parteix de Leopardi, Voltaire i Montaigne. Des de molt jove, es planteja la literatura com a professió. Com a periodista, exerceix de corresponsal a França, Itàlia, Anglaterra, Alemanya i Rússia, des d'on escriu cròniques polítiques i culturals. Comparat amb el del Noucentisme, el seu estil representa, a partir de Coses vistes (1925), una novetat per la seva naturalitat i l'aportació que fa d'aproximar la literatura a un públic ampli. La seva obra s'ha convertit en una valuosa memòria, entre real i recreada, de mig segle de la societat, el paisatge i la vida catalans. Per qüestions de caire polític i ideològic, és l'escriptor que ha aixecat més controvèrsia, sobretot per la seva pretesa vinculació al bàndol feixista amb motiu de la guerra civil espanyola i, en conseqüència, per les reiterades negatives del jurat a concedir-li, a partir del 1969, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Obté quatre vegades el Premi Crítica Serra d'Or i, dos anys abans de la seva mort, la Generalitat de Catalunya li concedeix la Medalla d'Or. La seva obra es reedita constantment.
 

dimarts, 3 de gener de 2017

EXPOSICIÓ - Cançons de pandero

Del 3 de gener al 10 de març de 2017
Àrea Activitats Biblioteca
 
Les cançons de pandero o cançons de tambor a càrrec de dones, devien ser molt presents a finals del segle XIX i principis del XX. Han deixat un record intens a les comarques que van, aproximadament, del Priorat a la Noguera. Però aquests cants es van anar esllanguint durant el segle XX, més a poc a poc o més de pressa.

Gairebé sempre eren cantades per les majorales de la Confraria del Roser encarregades de feines a l'església durant un any. La Confraria de la Mare de Déu del Roser era important a tot el país, com a la majoria de països de llengües llatines, però el cant solista de les majorales només està documentat -amb alguna excepció- en les comarques de la plana de Lleida i de l'Urgell, i fins al Priorat.

Cançons de pandero integra el treball transdisciplinar de diferents equips de professionals de museus i institucions culturals catalanes. 

Exposició cedida pel Museu Etnològic de Barcelona.